Eines 10

Editorial

Des de que començàrem a plantejar-nos aquest número dedicat a l’Europa del malestar fins al moment de la seua publicació han passat moltes coses, i cap d’elles bona. Malauradament, la realitat ha superat la nostra visió. Si ja estava prou clar que la Unió Europea no s’estava construint en torn a la defensa del Drets Humans, tal i com ha denunciat durant estos mesos de presidència espanyola la “Campanya contra l’Europa del capital i la guerra”, les reformes econòmiques i socials mampreses com a “solució” per a la crisi han buidat qualsevol dubte. La única “unió” que funciona es la es la dels banquers i les grans empreses, que tenen als governs i als polítics al seu servei, i actuen tots a una. La resta d’europeus, la ciutadania, en som víctimes. Segons les últimes estadístiques, després de la crisi els rics són mes rics, ací tenim la dada: el nombre de grans fortunes espanyoles va créixer un 12,5% l’any passat. I el que no vulga vore-ho que no ho faça, però açò és el que hi ha. I per si queda cap dubte, no hi ha més que llegir el contundent discurs de Daniel Cohn-Bendit al Parlament europeu que reproduïm es estes pàgines. Claríssim i temible. Per molt que el relat fundacional d’una Europa unida i forta siga bonic i confortador, amb allò de la necessària presa de consciència després del horrors de la Segona Guerra Mundial, i una generació de polítics responsables i lúcids i blablablabla, la realitat no correspon al relat, tal i com uns quants articles d’aquest número demostren, aportant dades i raonaments que desvetllen el que hi ha darrere dels discursos oficials. Si, els erasmus poden estudiar ací i enllà i això està molt bé i dona molt de colorit a les pàgines web i als power points de presentació; i els ciutadans comunitaris podem creuar fronteres sense passaport, només faltaria! Però pareix que ací s’acaben els avantatges. Que hi ha països de primera i de segona (que no han sentit allò tan enginyós del PIGS?), i parlem només de les nacions europees, que si ets extracomunitari d’algun país que no siga Estats Units, Japó o Canadà, estàs perdut. En el cas de que aconsegueixes entrar per algun forat mal vigilat, ací t’espera l’explotació pel bé del neoliberalisme… mentre intentes sobreviure en algun dels horrors urbanístics en que ha derivat la consciència social de l’arquitectura i que, amb actitud polèmica i provocadora, recull un dels articles d’aquest número. El relat oficial europeu també és desmentit per altres relats, els que apareixen en una gran part de pel·lícules, novel·les i còmics que són analitzats en tres textos que incideixen en esta qüestió. En ells es proposen uns quants títols que mostren les esquerdes per on ixen la injustícia i la desigualtat, retrats d’una societat afligida i malaltissa perduda en un “benestar” que no és tal.

Eines en format page flip (issuu).

Sumari eines numero 10

Informe
01 Cohn-Bendit
”Som uns  absoluts hipòcrites!  Els prestem diners perquè ens compren armes!”

02 La Unión Europea,
¡a por los pobres!

03 És necessària
una Europa diferent

04 Citas para
una Europa afligida

05 L’Europa del fullet
o el caniche de Jean-Claude Roman

Tènies:
Las ayudas europeas para
el sacrificio de universitarios
valencianos a debate

eines gràfiques:
Crónica de la gran
juerga valenciana

Arquitectura: Satán es mi señor El sueño del racionalismo
de Le Corbusier
crea monstruos.

Còmic:
El parany de l’Europa feliç vist pel còmic

Literatura:
Cartografía de una ficción

Cinema: Cine incómodo

Opinió: D’educació
d’adults i altres dimonis

Anuncios



    Responder

    Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

    Logo de WordPress.com

    Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

    Imagen de Twitter

    Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

    Foto de Facebook

    Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

    Google+ photo

    Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

    Conectando a %s



A %d blogueros les gusta esto: