Després d’anys de compromisos incomplits i de desídia institucional en matèria d’ordenació sostenible del territori, el Govern de la Generalitat Valenciana ha presentat una “versió preliminar” d’un Pla d’Acció Territorial de l’Horta que, eludint entrar en l’anàlisi en profunditat de les raons que estan en l’origen de les agressions que han anat reduint i desestructurant el que fins a fa poques decàdes era encara un espai productiu unitari, articulat i socialment útil, ens ve a presentar, sota un curat treball de documentació, una realitat “naturalment” pessimista de la situació actual de l’Horta de València.

El PATH promogut pel Govern Camps ve a responsabilitzar, fonamentalment, a una indeterminada “crisi de l’agricultura” (baixa rendibilitat, abandó, falta de relleu generacional, etc.) de tots els problemes que pateix avui l’horta, un territori tan singular com valuós, no només des del punt de vista productiu, sinó també ambiental, cultural i social. El PATH evita explicar les causes d’una insuportable pressió urbanística, que ha dut que el valor econòmic real del sòl agrícola, determinat bàsicament per les seues expectatives productives, haja col·lapsat enfront de l’artificial competència de valors resultants d’unes il·limitades expectatives urbanístiques no sotmeses a control institucional algun,

És una anàlisi reduccionista que eludeix reconèixer que ha estat bàsicament la passivitat, quan no la directa complicitat, de les autoritats autonòmiques i locals amb competències en l’ordenació i gestió territorial i urbanística la qual ha contribuït al furor reclasificatori que ha fet possible que sòls d’una alta productivitat agrícola i singular interès paisatgístic i ambiental, després de segles de dedicació a abastir d’aliments frescos i saludables a la població, pasaran artificiosamente a variar la seua destinació per a albergar usos residencials, àrees comercials i polígons industrials, equipaments i infraestructures de tot tipus, en un cercle infernal que retroalimentava l’espiral inflacionista que ha marcat les dècades prèvies a l’actual crisi, el perfil financer de la qual no pot ocultar un origen molt lligat a l’especulació immobiliària i als seus negocis connexos.

I com podia esperar-se d’un diagnòstic incomplet i interessat del problema, les solucions que el PATH proposa no poden ser més que parcials i carregades de voluntarisme. Aquesta visió sectorial, no integral, explica la seua orientació bàsicament paisatgística i el seu silenci amb vista a qüestions fonamentals per a la supervivència d’aquest territori periurbà com serien definir, o almenys avançar, els criteris i prioritats per a l’ocupació i usos del sòl per a infraestructures, equipaments, habitatges i activitats, l’ordenació i control del creixement urbà o la mobilitat metropolitana, entre unes altres.

És un voluntarisme que es plasma, entre altres exemples, en l’escassa entitat que el PATH atribuïx a l’Ens Gestor que hauria de ser garant del seguiment i desenvolupament de les seves propostes, que queda reduït a una mera “xarxa de cooperació entre els agents públics i privats implicats”, sense definició jurídica ni perfil polític algun i sense competències concretes ni autoritat administrativa per a fer complir les determinacions del propi PATH.

Si a tot això unim l’escassa credibilitat, avalada per l’absència total de previsions de finançament públic, de les propostes de nous usos recreatius i lúdics per a l’Horta, també confiades a la bona voluntat d’administracions i agents econòmics i a la sensibilització de la ciutadania, l’abast i la viabilitat global del Pla no poden evitar un legítim qüestionament per part de les desenes de milers de ciutadanes i ciutadans que, ja en l’any 2001, van voler anticipar-se a l’actual degradació de l’Horta mitjançant la Iniciativa Legislativa Popular que avalava l’aprovació d’una Llei d’Ordenació i Protecció de l’Horta que la majoria parlamentària del Partit Popular va menysprear en Les Corts sense arribar tan sols a assumir el seu debat i, si hagués estat necessari, la millora de les seues propostes.

Hui reprenem un debat social que va quedar truncat per la prepotència de qui van rebutjar abordar un veritable debat social sobre la necessitat d’ordenació i protecció de l’Horta, però no deixem d’exigir que el debat sigui sense ocultació de causes i responsables de la situació i que les propostes siguin consensuades, realistes i basades en una planificació democràtica i sostenible d’un territori essencial en la història i el futur del País.

Anuncios



    Responder

    Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

    Logo de WordPress.com

    Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

    Imagen de Twitter

    Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

    Foto de Facebook

    Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

    Google+ photo

    Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

    Conectando a %s



A %d blogueros les gusta esto: