eines

Posiblement siga el nostre sinó anar contracorrent, així que hem decidit experimentar amb una nova forma de distribució comercial per a poder arribar a més llocs, encara que possiblement podreu trobar també eines en els llocs habituals. Ara, la revista estarà disponible en la majoria de quioscs de la ciutat de València i en les localitats més importants de la província, així com en alguns punts d’Alacant i Castelló. El preu de venda d’eines és de 2 euros, que no creiem que siga una quantitat què si estàs interessat en una publicació alternativa com la nostra siga un impediment per a adquirir-la.En tot cas, també podeu visualitzar el contingut d’aquest nou numero en format page flip, en aquest enllaç. i baixar-vos el pdf sencer del numero 6 açi.

Vos recordem el sumari i l’editorial d’aquest número.

• Informe01El temps humà, la qualitat de l’instant present.02 El temps de les dones i els seus usos.03 Un nou temps per a la ciutadania.04. Banc de temps.
• 05 Tiempo y trabajo
• Opinió.Xavi AliagaPaco Montañana.
• Eines gràfiques. Gaza, N’oblidemUna foto i 147 paraules.
• Internacional Entrevista a Isaias Rodríguez.Un nou socialisme a Amèrica Llatina.
• Comunicació.Una nova televisió?
• Entrevista aco Bascuñan.
• Opinió.Sara Verdú,Domingo Mestre.
• Cinema.
• Ressenya de llibres.

Editorial

“No tinc temps” és una de les frases més repetides a les converses informals quotidianes. És un recurs que, en l’actualitat, gaudeix d’un enorme èxit social. És més, si, pel contrari, alguna persona gosa dir que té molt de temps o que no té pressa, corre el risc de ser considerat una mena d’ésser extraterrestre.

Si parlem amb els nostres pares i avis o, simplement, eixim del nostre entorn urbà o canviem de país, comprovarem que la concepció del temps al llarg de la història i, a tot arreu mai no ha sigut la mateixa.

Tot i que els dies tenen al 2009 les mateixes hores que al 1909, la percepció del temps i la seua avaluació social no és la mateixa.

Pel que fa a eixa construcció sociocultural del temps resulta pertinent  preguntar-se pel seu origen i els seus autors, a qui serveix eixa construcció en cada societat i moment històric així com, quins efectes té i com es distribueixen socialment les seus conseqüències pel que fa tant a la vida laboral com a les relacions personals, la salut, la qualitat de vida i, en definitiva, a la igualtat d’oportunitats.

No hi ha dubte que, per exemple, la societat industrial va atorgar una posició central al temps de treball retribuït, tot contribuint a la construcció d’una visió productivista del temps i a la consolidació d’una visió subalterna del temps domèstic i familiar, recolzant així l’aillament de les dones a l’espai privat.

També el temps d’oci és, hui per hui, un temps mercantilitzat en benefici d’una colonització cultural que, a més a més, afavoreix la banalització cultural i la passivitat social i política.

A hores d’ara, i de la mateixa manera que succeix amb altres productes de la modernitat, la concepció del temps és objecte de revisió i EINES vol cridar l’atenció tot assenyalant que encara tenim l’oportunitat d’intervindre en la definició col·lectiva d’un temps alliberador, creatiu i més igualitari.